CANTARES DE DZITBALCHÉ
Le ana´altej cántares dzitbalché jach k´a´abet u ojelta tu la´aka máa´akob, yaan ya´abax tuukulo´,jats´uts meyjilo´ob ku meentaj
le uuchben máako´ob, yaan ok´ot , yeetel
k´a´ayo´ob.
K´a´abet kanik tial u pajtáal kaánasik jée tu´uxake´.
Káabet kaánsik tie
la´aksilolob yaan maansij ti´ch´i´ibalit
ti´ch´i´ibait tu laaka le jats´uts
meyajilo´ob.
Wa yaan juntu´ul ts´ikbal a k´a´otik ts´ikbaté tíal u ojelta.
U XÁACHÉ X-TABAY
Ku ya´ala tuméen le nojoch máako´ob má uts u báaxtal u
xáaché x-táabay, tuméen tu ts´u u yich
le aak´o ti yaan le nook´ ku buukintik le x-taabayó.
Wáa ku báaxta´al tuméen
mejen ch´upalo´ob,seebá u chowaktal u t
so´otsel u jo´ol, wáa ya´ab u báaxtik u yich le aak´o yaan u k´uchul u k´iinil u chiikpajaltí le
x-tabayó.
CANTARES DE DZITBALCHÉ
El libro de los cantares de dzitbalché es muy bonito es
importante que aprendamos de los trabajos que hacían nuestros antepasados de
sus historias, relatos, su música y sus bailes, debemos rescatarlos para
enseñarlos a las nuevas generaciones.
Si sabes de alguna historia es bonito darlo a conocer, hay
les va una de la x-tabay.
EL PEINE DE LA X-TABAY
Dicen los viejitos que no es bueno jugar con el bejuco que se
llama el peine de la xtabay, porque en el centro del fruto se encuentra el
vestido de la xtabay, las niñas son las que no deben jugar con el fruto ni peinar su pelo, porque les crecerá muy largo el cabello y
también se dice que si lo juegan mucho llegará el día que se le presente la
xtabay.
Yliana Coox yah
0 comentarios:
Publicar un comentario